La nostra historia

 

El 1959, la meva àvia, Annaick Noblet, una dona moderna i apassionada pel menjar macrobiòtica, va arribar des de la Bretanya a Sant-Tropez sola. Era hivern. Enrere havia deixat la feina a la xarcuteria que tenia amb el meu avi. Ho va decidir una nit de tempesta: “o em divorcio o engego una creperia lluny d’aquí”.

En aquesta època no existien creperies a la costa mediterrània. Annaick va llogar un vell garatge de vaixells i allà, amb les seves planxes rodones, va començar a fer les primeres galettes bretones.

Va ser un èxit immediat. En aquella època Sant-Tropez bullia de fascinació amb les estrelles de cinema mundial que per allí passaven o, com Brigitte Bardot, vivien allà.

Seguint l’estela de la meva àvia, els meus pares van muntar creperies a la Catalunya nord, i jo vaig obrir la primera meva el 1982 a Perpinyà i més tard a Collioure.

Amb els meus socis actuals hem saltat els Pirineus per continuar el camí traçat per la meva àvia i ja es poden trobar en diverses ciutats de la geografia espanyola.

Distingiràs les nostres creperies perquè, a més de la seva peculiar estètica, en totes elles la cuina és, o està, en un autobús, cosa que vam començar a fer molt abans que la moda dels FoodTrucks. Sembla que en això també vam ser pioners.

Olivier

TIERRA DE TRADICIONES

La Bretaña

La Bretanya ha conegut durant molt de temps condicions de vida molt dures i freqüents fams. La rudesa de les condicions de vida, la llunyania i l’aïllament han conformat durant segles el caràcter d’un poble que encara avui segueix sent cèlebre per la seva tenacitat, el seu profund vincle amb les seves arrels, les seves característiques tradicions culturals, lingüístiques, però també culinàries. Una celebritat il·lustrada per altra banda per un guerrer gal baixet i amb bigoti, conegut arreu del món per fer front a l’invasor romà.

Els Mariners

Mariners per naturalesa, els bretons s’han disseminat sempre arreu del món. A la recerca d’una vida millor, o simplement a la recerca d’aventures, es porten amb si els seus costums, les seves tradicions … però també la seva cuina, i és així com van començar a “exportar-se” les primeres coques bretones. Semblava lògic, tenint en compte la geografia de les costes, que els bretons arribessin tard o d’hora a Espanya, i entre d’altres llocs alguns es van instal·lar a Galícia al llarg dels segles, contribuint així a la propagació de les seves tradicions celtes a aquesta regió.

Alimentació
popular bretona

A principis del segle XVI, la Duquessa Anna popularitzà el consum d’una planta originària de l’Orient Mitjà i introduïda a França pels Croats: el fajol, també conegut com a blat sarraí o negre. La farina obtinguda d’aquesta planta servirà per a l’elaboració de coques, que esdevindran ràpidament a la base de l’alimentació popular bretona.

Els
Vincles

Avui, com a fidels hereus d’aquesta llarga tradició d’emigració, els socis de Annaick Noblet s’han instal·lat a Espanya, un país pròxim no només geogràficament, sinó també en la mesura que les diferents identitats culturals i lingüístiques que s’hi expressen recorden a qualsevol bretó el profund vincle que el lliga a la seva pròpia terra.