...LA
BRETANYA ha conegut durant molt de temps
condicions de vida molt dures i freqüents fams.
La rudesa de les condicions de vida, la llunyania i l’aïllament
han conformat durant segles el caràcter d’un poble
que encara avui segueix sent cèlebre per la seva tenacitat,
el
seu profund vincle amb les seves arrels, les seves
característiques tradicions culturals, lingüístiques,
però també
culinàries. Una celebritat il·lustrada per altra
banda per
un guerrer gal baixet i amb bigoti, conegut arreu del món
per fer front a l’invasor romà...
A principis del segle XVI, la Duquessa Anna popularitzà
el consum d’una planta originària de l’Orient
Mitjà i introduïda a França pels Croats:
el fajol, també conegut com a blat negre. La farina obtinguda
d’aquesta
planta servirà per a l’elaboració de coques,
que esdevindran ràpidament
la base de l’alimentació popular bretona.
Mariners per naturalesa, els bretons s’han disseminat
sempre arreu del món.
En cerca d’una vida millor, o simplement en cerca d’aventures,
s’hi emporten els seus costums, les seves tradicions...
però també la seva cuina, i és així
com van començar a “exportar-se” les primeres
coques bretones.
Semblava lògic, tenint en compte la geografia de les
costes, que els bretons arribessin tard o d’hora a Espanya,
i entre d’altres llocs alguns es van instal·lar
a Galícia al llarg dels segles, contribuint així
a la propagació de les seves tradicions celtes a aquesta
regió.
Avui, com a fidels hereus d’aquesta llarga tradició
d’emigració, els socis d’Annaick Noblet s’han
instal·lat a Espanya, un país pròxim no
només geogràficament, sinó també
en la mesura que les diferents identitats culturals i lingüístiques
que s’hi expressen recorden a qualsevol bretó el
profund vincle que el lliga a la seva pròpia terra.
www.tourismebretagne.com
www.bretagne.com
| |
| 
|
|
